Aquests dies, tothom parla dels retrats que Annie Leibovitz va fer al febrer als Reis d'Espanya. No entraré a valorar si era el moment adequat per presentar-los amb València plena de fang encara, ni d'on han sortit els diners per pagar aquests retrats...
Començo deixant clar que, personalment, el que menys m'agrada de la imatge és, precisament, la monarquia (i, concretament, la monarquia espanyola). Em sembla una institució caduca, fora de temps i sense cap utilitat real, més enllà de fer-nos por amb discursos com el del 3 d'octubre del 2017. Però deixem la política de banda (tot i que amb el títol de l'exposició: "La tiranía de Cronos" em donaria per relacionar-ho amb ganes).
Des que es van presentar les fotografies, dimarts passat, no he deixat de llegir opinions a Twitter, threads i qualsevol cantonada digital:
"No en té ni idea, estan tortes". "La Letizia sembla una actriu de Hollywood, no una reina!". "El rei està fosc, té la cara rara, no mira a càmera". "La finestra està cremada". "Casi li tallen els peus al rei". "Els tons són diferents d'una imatge a l'altra". I, per descomptat, "L'Annie Leibovitz està totalment sobrevalorada".
Tots els cunyats bramant com si no hi hagués un demà.
Però, després, m'he topat amb anàlisis una mica més profundes:
"Totes les línies verticals estan tortes excepte la reina. Ella és l'única que es manté completament recta i perpendicular, simbolitzant que les dones són el pilar de la monarquia i de la societat."
"És, en realitat, un retrat de la reina. Per això el rei queda en penombra i no mira a càmera. La línia horitzontal del marc de la porta condueix la mirada directament cap a ella, reforçant la seva importància.""El pla holandès (la inclinació de la imatge) simbolitza la inestabilitat de la monarquia."
"El dit de la reina, que assenyala el terra amb l'anell, és una referència directa al Retrat de la duquessa d'Alba de negre de Francisco de Goya, de 1797."
El que tinc clar després de veure i llegir tot això és que cada mil·límetre d'aquestes fotografies està pensat i planejat.
Si l'Annie ha decidit "quasi tallar-li" els peus al rei, segur que hi ha un motiu darrere. I el mateix passa amb tots i cadascun dels detalls.
El dia que me la trobi ja li preguntaré, però el que està clar és que ha aconseguit exactament el que volia: fer que un retrat que podria haver estat completament avorrit es comenti fins a la sacietat.
No oblidem que Annie Leibovitz és considerada una de les millors fotògrafes de la nostra època i que porta "petant-ho" des dels anys 70. Potser sap una mica el que es fa, no?
PS: Crec que per tema de drets d'imatge no puc penjar les fotos dels reis, si encara no heu vist els retrats els podeu veure aquí:
コメント