Autònom vs Comandament

Des de fa 6 anys i mig, quan vam llogar el primer estudi a Barcelona, he identificat dos tipus de dies que es repeteixen sovint:

1- Els dies de treballar sense parar, concentrats, eficients.

Dies de crear.

2- I els dies d’apagar focs, aquells en que et dediques simplement a anar sortint del pas. A esquivar el que pots i a solucionar el que et deixen.

Dies de sobreviure.

La setmana passada vam tenir un d’aquests dies. Tot va començar al matí, quan vaig donar al botó de la persiana perquè pugés (una de les millores respecte a l’estudi de Barcelona, on havíem de pujar quatre persianes a mà. Fer-ho un dia és fàcil, però fer-ho els 260 dies laborables de l’any significa pujar-les 1.040 vegades!).

La persiana, però, no va pujar.

Perfecte. Vaig agafar el comandament de l’Esther i, per sort, va funcionar.

Genial.

Vaig anar a la ferreteria per fer una còpia del comandament, amb l’ajuda del Xus, el dependent que ja és gairebé de la família des de totes les reformes que hem fet a l’estudi. Em va dir: “Has de buscar una caixa amb un botó per enllaçar el comandament amb la persiana.”

Torno a l’estudi. No hi havia cap caixa a la vista, fins que vaig caure en que podria estar dins l’estructura que amaga el sistema d’aire condicionat. Per accedir-hi, calia treure un plafó de fusta que ja havíem deixat preparat per possibles reparacions.

No vaig veure cap caixa. Després de buscar amb l’ajuda d’una escala i fent llum com vam poder, la vaig localitzar al sostre. El problema era que aquest sostre fa més de quatre metres d’alçada, i l’espai era molt just.

En un moment de debilitat, vaig decidir que amb un comandament en teníem prou i que podria utilitzar aquest per al pàrquing. Quan vaig intentar configurar-lo per a la porta del pàrquing, la porta no funcionava.

Genial.

Comandament 2 - Aleix 0.

No podia quedar així. Vaig desmuntar tota la part inferior de l’estructura de l’aire per accedir millor a la caixa. Després de treure més de 20 cargols i constatar que necessito fer més exercici, vaig aconseguir arribar a la caixa.

Hi havia un botó a fora. El Xus m’havia dit que algunes caixes tenen el botó accessible per facilitar les coses. Potser teníem sort.

MEC!

El botó només servia per pujar i baixar la persiana. Vam obrir la caixa. Hi havia dos botons i un interruptor on/off. Vaig apretar el primer.

PIIIIIIPPPPPPPP.

Perfecte, era el que calia fer. Amb el comandament nou, el so s’aturava i semblava enllaçar-se. Seguint la teoria, tot estava correctament configurat, però al provar el comandament, res.

Torno a intentar-ho. Res.

Vaig anar a veure el Xus, però ja no hi era. Tornava l’endemà.

Genial.

Comandament 3 - Aleix 0.

Decideixo deixar-ho per a l’endemà. Apreto el botó del comandament antic que sí funcionava i la persiana no es mou.

Pànic.

Comandament 4 - Aleix 0.

Torno a pujar i intento enllaçar el comandament antic.

PIIIIIIPPPPPPPP – Apreto – Silenci – Apreto – La persiana baixa.

“Toma!”

Comandament 4 - Aleix 1.

Resulta que el problema era del comandament. L’endemà, el Xus em va donar un altre model i va funcionar.

Després de perdre un matí, l’estructura de l’aire estava al seu lloc, teníem comandaments de sobres i havia après com funcionàven els comandaments de persiana.

Tota aquesta història és per posar en valor la feina dels pobres autònoms i petites empreses, que no només ofereixen el seu producte o servei, sinó que sobreviuen com poden apagant focs i solucionant problemes que poc tenen a veure amb el que realment dominen.